lunes, 24 de febrero de 2014

Em presento!!


El meu noms és:  Judit Salazar i sóc alumne de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Actualment, estic cursant el tercer  curs del grau d’educació infantil i aquest blog està dirigit a l’assignatura de dificultats d'aprenentatge i  trastorns del desenvolupament. 

Sense més enrenou, avui començo amb aquest blog. L'objectiu principal és fer-lo servir com a  carpeta d’aprenentatge d’aquesta assignatura on recolliré tot allò que fem i aprenem, com reflexions i idees pròpies.



QUÈ ESPERO D’AQUESTA ASSIGNATURA?



Fins a dia d'avui, desprès de quasi haver cursat els tres primers cursos del grau, considero que molt poques assignatures han raspós satisfactòriament a allò que jo esperava aprendre d'elles. 
Moltes assignatures ens parlem del mètode adequat per ensenyar, de com aconseguir un aprenentatge funcional i significatiu però fins ara molt poques o quasi cap han seguit aquest patró o almenys ens han ofert eines per saber com dur-lo a terme. Considero que encara no he experimentat, al 100% per mi mateixa, com es realment fer activitats significatives pels infants, com es trencar aquets patrons que l'educació d’avui en dia utilitza i que no són recomanables...

D'aquesta assignatura espero coses realment importants.
Primerament, espero  que l'assignatura no es basi totalment en el que portem fet fins ara, es a dir, llegir un munt de lectures llarguíssimes i que es fan pesades i difícils d’entendre; com també què les classes de gran grup no es centrin únicament a donar teoria i definicions de paraules com integració, inclusió, discapacitat... que ja sabem que signifiquen i que ja vam estudiar en una altre assignatura.

Per altre banda,  espero que els seminaris no siguin únicament de respondre les preguntes de les lectures i fer més debat a classe en viu, més exposició de idees comunes, parlar entre tots temes que ens preocupen o que no entenem, parlar de com actuaríem davant de determinats alumnes amb necessitats educatives especials, que seria correcta fer i que no, que la mestre porti casos reals a classe i discutir sobre com actuaríem i així entre tots aconseguir eines per actuar d’una manera inclusiva a l’aula, el dia de demà.

En definitiva espero que aquesta assignatura no es quedi únicament en un munt de definicions que cadascú pot trobar pel seu compte. Espero que hem mostri la realitat que ens podem trobar a les aules, que ens proporcioni eines per saber actuar,  que sigui una assignatura de la qual pugui treure un profit en un futur, de la qual pugui obtenir recursos, maneres d'actuar... i conèixer una pinzellada de diverses discapacitats més comunes per poder detectar-les si fos el cas a l’aula.
 


 



No hay comentarios:

Publicar un comentario